 |
||||||||||
|
||||||||||
|
||
El temps és una mesura personal que calibra totes les vivències. És una constant que s'allarga en els films d'Ozu, passa a través dels quadres de l'escola flamenca i brolla a les suites per a violoncel de Bach. Maria Dolors Muntané ha tancat el temps en capses, aconseguint oferirlo en la doble vessant de projecció i permanència. Les seves experiènces les plasma, com es de llei, en unes propostes visuals que tenen el valor de passar del conscient individual a l'inconscient col·lectiu. Així, ens parla amb paraules pròpies de fragments de vida que ens resulten comuns, superant el contingut anecdòtic i una primera visió provista d'un fals esperit candorós -sàvia ironia-, a base de gosadia en el color i predomini de la materia sobre els materials. Maria Dolors Muntané ens fa sentir la necessitat de l'art com a comunicació entre sensibilitats, tot partint d'un fons comú que cal interpretar, a fi de que el que hem viscut sigui vida i no rutina. La captura del moment per damunt del temps que s'escola ens fa repetir: La
cambra és buida Manel Quinto·2003
|
|
|
Desarrollo
WEB: WEBfine (Grupo
CTISA)· Diseño:
David Pregonas |
